Introducció
OBJECTIUS
L'objectiu principal d'aquest treball és que els nois i noies immigrants que actualment estan residint a Catalunya puguin mostrar-se a través de la fotografia (participativa). Que es creï una mirada d'ells, lliure d'estigmes i prejudicis, que la gent ha anat creant des de la seva arribada al país.
Donar a conèixer la realitat dels joves no acompanyats a Catalunya
Eliminar possibles prejudicis de la població
Curiositat per la fotografia i dotar els nois/es d'eines i de recursos expressius en l'àmbit del llenguatge fotogràfic.
Aprenentatge de l'autoconeixement i autoestima.
HIPÒTESI
La majoria de les persones té por al que és desconegut, per això es conforma amb el que coneix o li expliquen, per tant, rebutja el que desconeix. Això provoca, doncs, que els col·lectius marginats estiguin rebutjats, com els MENA, coneguts com a delinqüents, males persones, aprofitats dels diners de l'estat...
Un cop la gent vegi la realitat, el dia a dia d'aquests nois pugui entendre que no són certs els comentaris que la societat diu d'ells. Ells són una història, un record, vida, emoció, somnis, amor, somriures, família... són igual que nosaltres, nosaltres som iguals que ells.
IDEES INICIALS
Crear un impacte social al carrer, on la gent es trobi la causa davant, que no ho pugui evitar.
Fer un llibre amb imatges dels nois, que el producte sigui físic.
Crear una web i penjar pel carrer diferents QR perquè la gent pugui escoltar i llegir les històries dels menors estrangers no acompanyats.
Poder regalar un espai a tots els nois i noies perquè descobreixin part de la seva realitat, la qual desconeixen.
PER QUÈ?
Als mitjans de comunicació se'ls omple la boca de prejudicis i ideologies errònies respecte als Menors Estrangers No Acompanyats que arriben sols a les costes Espanyoles. Un cop el govern els acull, part de la ciutadania es posa en contra i als nois se'ls hi fa molt complicat encaixar dintre d'aquesta societat. Hi ha documentals, notícies... però, tot i això, la problemàtica social continua existint. Cap persona del primer món podrà solucionar el problema per moltes ganes que en tingui, però sí que podem intentar que l'autoestima d'aquests nois i que les seves ganes de tenir una vida millor de la que escapen augmentin.
Vaig pensar que igual que a mi m'agrada la fotografia segur que a ells també els hi podria agradar. Per molt que ens separi la cultura, la religió o l'idioma, tenim la mateixa edat, els mateixos somnis. La fotografia participativa és una eina de la psicologia que traça un nou mitjà de comunicació que no és verbal. Per tant crec que és una manera de mostrar-se el món de manera creativa i empàtica.