top of page
La recerca prèvia la vaig iniciar amb un parell de reunions i formació professional. Sense restar la recerca digital on vaig poder començar a descobrir que era la fotografia participativa, ja que als inicis no en sabia res i a poc a poc vaig descobrir una altra manera de fer crítica de la societat utilitzant l'art.
LURDES R.BASOLÍ
08/04/2022
A principis de primavera vaig contactar amb la Lurdes a Roca Umbert, vaig aprendre com gestionar les càmeres i la professionalitat del treball. Vam donar una volta pels espais artístics de Roca Umbert que encara no coneixia, i em va ensenyar diferents maneres de donar a conèixer i compartir el meu futur projecte, de manera empàtica i aprendre que els nois no són l'objecte del meu treball, sinó que ells són els artistes.
per exemple...
TALLE AINHOA VALLE
AINHOA VALLE TALLER FOTOGRAFIA PARTICIPATIVA I TERAPÈUTICA
18-19/06/2022
La Lurdes em va donar el contacte de l'Ainhoa, em va mostrar els diferents tallers que l'Ainhoa oferia i que estaria molt bé fer-ne un per poder entendre i conèixer de primera mà que era allò que fins llavors només imaginava. I allà m'hi vaig llençar.
El cap de setmana del 18 i 19 de juny vaig anar a Poblenou i allà em vaig trobar amb un grup de gent molt més gran que jo, hi havia gent que ja s'hi dedicava al tema, alguns en l'àmbit fotogràfic, altres en l'àmbit terapèutic. Però vam fer un grup molt bonic. Em sembla recordar que érem 8, un noi i la resta érem dones. Eren 10, 20 i fins i tot 40 anys més grans que jo, però a l'hora de dinar vam anar tots plegats a un restaurant a prop de casa l'Ainhoa a menjar.
Aquell taller em va servir principalment per veure concretament on m'estava ficant, com es movien les coses en aquell àmbit artístic. L'Ainhoa ens recordava que l'empatia i el respecte són els valors que protagonitzaran tots els nostres futurs projectes. Vam fer un munt d'activitats i teoria, però el més important no van ser els apunts que vaig escriure, sinó l'aprenentatge col·lectiu del grup.
El grup era curiós, hi havia una dona que em sembla recordar que tenia uns seixanta anys que pensava que l'Ainhoa li faria teràpia, en algun moment es va crear un ambient tens, ja que la dona es va emocionar i l'Ainhoa amb el seu caràcter sec i poc sensible va crear encara més conflicte. Hi havia un parell, el noi i una de les dones més joves que es dedicaven a la fotografia i volien donar-li una volta a la seva carrera artística, estaven cansats de la fotografia quotidiana i tradicional. I per últim, hi havia dues dones d'uns 40 o 50 anys que em van atraure molt, eren molt intel·ligents i van estar amb mi durant el cap de setmana. Vaig aprendre molt, em van explicar un munt de coses, tant de fotografia com de la vida, jo les mirava curiosa i amb ganes d'escoltar-les més i conèixer-les més, però el cap de setmana va acabar i només em vaig poder emportar algunes de les seves experiències. Aquestes últimes dues dones em van dir que tenia molt per endavant i que se'm veia il·lusionada, que els hi transmetia esperança.
Vaig arribar a casa amb moltes ganes de conèixer els nois i poder transmetre la meva passió, com és la fotografia i l'art.
ENTREGA PROJECTE DGAIA
L'Ainhoa em va oferir la seva ajuda sempre que la necessites.
Quan vaig entregar el projecte al CFP, per tant, també a la DGAIA i als tutors dels nois, vaig tenir molta por i inseguretat, la vaig trucar, necessitava la seva opinió i la seva professionalitat. Vam quedar una tarda i vam fer una videoconferència, em va ajudar amb el tema del cronograma de les activitats, el vocabulari i alguns aspectes tècnics que no havia tingut en compte.
RESULTAT :
bottom of page