IDEES
L'interès per la fotografia
Sempre he defensat la filosofia de viure el present, del no estar pendents de gravar-ho tot, però des de fa uns anys m'he adonat que és molt bonic ser gravat quan estàs vivint de veritat, és a dir, viure el present, però que algú extern et gravi, per exemple els vídeos de boda, tu no estàs pendent de la càmera, és el fotògraf qui el seu únic objectiu és gravar-te el record m'entres tu l'estàs vivint. És per això que a poc a poc he anat documentant alguns moments, tant en fotografies com en vídeo. Soc conscient que arribarà una edat on ho oblidarem tot, i els records ja no serviran, les imatges i els vídeos seran una nova forma de tornar a conèixer, de recordar el passat.
Així que vaig triar que el meu Treball de Recerca havia d'anar sobre els missatges que les imatges necessiten transmetre, sobre mirar diferent una mateixa situació.
La temàtica estava clara, la crítica cap a l'egoisme europeu, l'abandó i rebuig dels migrants que intenten buscar una vida millor. El racisme cada vegada s'està apropiant més dels carrers, ja que actualment hi ha un percentatge polític que el critica i el margina.
Així que vaig decidir que havia d'utilitzar la càmera per mostrar la realitat i intentar vèncer aquests prejudicis que cada vegada més s'apoderen de la ciutadania ignorant.
COL·LABORACIÓ OPEN ARMS
CREU ROJA
REFUGIATS
Al principi tenia una idea molt diferent del projecte. Tenia 3 opcions en ment, cal dir que eren surrealistes, no estaven al meu abast, vaig somiar massa alt, i tant la tutora com els meus pares em van fer tocar de peus a terra. Ho explicaré des del punt de vista actual, un cop ja sensibilitzada i amb uns valors personals totalment diferents.
- Una de les idees era anar a Open Arms i fer fotos (que insensible i egoista era de la meva part) creia que així donaria visibilitat, però només estaria fent fotografies, i tothom en fa de fotografies, la qüestió està en com les interpretes.
- L'altra opció era més propera, era contactar amb la Creu Roja i acompanyar-los en diferents missions locals, relacionades amb migrants... també era una idea surrealista, per molt propera, necessitava fer alguna cosa diferent, una mica proper i sobretot tenir una formació, perquè al final només tenia setze anys.
- L'última opció, la que té més relació amb el projecte final, és el tema dels refugiats, vaig pensar que la millor estratègia de fotografia era des del coneixement, de manera propera, així que li vaig comentar a la tutora que li semblaria contactar amb un centre de Refugiats. Li va semblar molt bona idea, però em va dir que si volia fotografiar de forma propera havia de buscar algun punt en comú amb aquesta gent: Els joves estrangers no acompanyats (mateixa edat, mateixos somnis, estudis similars…