14/10/2021
"EL DIT A L'ULL" de Joan Fontcuberta (museu de Granollers)
Exposició comissariada per Joan Fontcuberta, on hi col·laboren Francele Cocco, Roberto Huercaya, Blanca Viñas, Nancy Bean c/o Christian Allen, Philip Schüette, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Sylvie Bussières i Miguel Ángel Tornero
En aquesta exposició hem pogut veure la fotografia des de diferents tècniques i punts de vista. La distribució de la sala ens ha ajudat a fer un recorregut circular, ja que totes les obres, estan exposades a la paret. Hi havia varietat, per tant hem pogut veure tant fotos analògiques, tant fotografies digitals, projectades, escrites... no hi ha faltat la performance però. Per tant hem vist l'exposició de manera històrica, hem vist els inicis i l'actualitat de manera cronològica, més o menys.
Els diferents artistes han utilitzat els seus materials, hi ha de ben creatius com capses de medicaments, llibres, trossos de cartó tintats... Hi havia obres més grans o més petites, la majoria que estaven emmarcats eren de mides similars, 30x30 més o menys, llavors sí que hi havia algun d'extraordinari que feia 1x1 metre, però eren obres petites, obres que es poden traslladar. Sí que hi havia un llibre que estava en una vitrina, per la seva protecció, però la majoria estaven a l'abast del públic, per poder ser vistes amb atenció.
Sí que em va cridar l'atenció una obra, que es podria dir que té una durada llarga (al contrari que les altres), ja que és una performance. Aquesta estava creada a través de cartolines fotosensibles de diferents colors que a mesura que passaven els dies es movien i anaven deixant els rastres de la llum.
Vam tenir el plaer de conèixer a la Francele Cocco, una de les artistes col·laboradores, ens va explicar el seu punt de vista, la seva obra i com l'havia fet, juntament amb l'efecte i la rebuda dels espectadors. Fent així de la visita un moment més agradable. Vaig poder mirar amb atenció les obres i em vaig sentir embadalida, amb sensació de desconeixement interessant. Va ser una sensació i una forma d'aprenentatge molt atractiu. Aquesta obra està clara que no és dels inicis de la fotografia, però si utilitza els efectes que s'utilitzaven. Està clar que és una visió d'obra actual però amb fonts clàssiques.
19/10/2021
"ONE MINUTE FOREVER" de Erwin Wurm (Roca Umbert - dents de serra)
Exposició comissariada per Andrés Hispano
Erwin Wurm ens ha regalat una exposició d'allò ben diferent, per un apart ens ha deixat veure algunes de les seves creacions, però sobretot ens ha ensenyat una variant de l'escultura, que és a partir del nostre propi cos, i de manera improvisada, sense un pensament a llarg termini.
Wurm anima al públic a participar de l'exposició. Amb l'objectiu de fer visibles usos alternatius d'objectes quotidians, com una pilota, un cotxe... Li agrada trasdallarnos a situacions límit incorrectes o volàtils. No obstant atrauen, atrauen perquè són diferents, perquè són extraordinaris. Utilitza, capses de fusta, làmines de fusta amb forats, pilotes de tenis, envasos, en general qualsevol objecte quotidià. Com bé transmet el nom de l'exposició, la durada d'aquestes obres que creen nosaltres mateixos, poder durar poc, ja que som nosaltres qui li donem vida, i no podem estar-nos-hi anys, o dies. Per tant té una durada de "One minute".
Una de les obres que més va cridar l'atenció, és aquella on hi participaves al 100%. Des d'una visió subjectiva, que és el que Wurm intenta que vivim, podríem dir que vaig haver de ficar-me dintre la capsa (imatge de l'esquerra) introduint tot el meu torç, deixant a fora les cames i aguantant-me fent el pi. Des de dintre no es veia res de l'obra, però del contrari els espectadors, els altres, no jo, ja que em podria considerar espectadora, figurant, potser, poden veure una escultura original i diferent que és el que tota l'estona estem dient sobre Wurm, que és una persona amb una perspectiva de l'art única.
Està clar que Wurm, busca tota l'estona aquest doble sentit, per tant, es podria considerar un artista contemporani, en part també del pop art, ja que critica d'alguna manera la societat.
19/10/2021
"NO PLACE LIKE HOME" de Weronika Gesicka (Roca Umbert - dents de serra)
Exposició comissariada per Andrés Hispano
Dents de Serra va cedir l'espai perquè Gesicka pogues exposar les seves obres, juntament amb dues exposicions d'altres grans artistes. Gesika crea a partir de fotomuntatges, crea imatges surrealistes, amb la capacitat de reconstruir coses que no han passat.
S'ha agafat a la idea de les famílies, per tant, es veu com s'apropia de fotos antigues de famílies fictícies, i les recrea amb edició digital. Amb això intenta jugar amb la nostra memòria, amb noves interaccions... Convida a l'espectador a viure des d'altres perspectives el significat de família, humor, fotomuntatge, imaginació, ....
Li agrada canviar les cares dels personatges o bé eliminar-les. Hi ha moltes obres a destacar, però n'hi ha una que destaca per sobre les altres, que és on hi apareix la figura d'una mare amb cara de nina on la seva filla agafada entre els braços se l'ha mira impressionada.
També hi ha un altre bastant destacable que és la que podem trobar a la dreta. On tres homes aguantes a tres dones per sobre els ombros, per tant, com podeu veure els caps de les figures masculines desapareixen, és una figura irreal, però des del punt artístic té molta força i mirat ràpidament podríem dir que és real.
19/10/2021
"THE IMMORTAL JELLYFISH" de Rosana Antolí (Roca Umbert - tèrmica)
Rosana Antolí ha creat una performance, on la Tèrmica, el lloc on està exposada ha jugat un paper molt important. Antolí ha jugat tota l'estona amb les llums, la il·luminació, els colors, les ombres, les alçades... Al llarg del recorregut, el qual ens regala una sensació de tranquil·litat, pau, silenci, tot i que sona una lleugera música de mar, o com bé diu el títol de medusa. Sembla que estiguem sols, durant tota l'estona que anem voltant per les diferents obres, sembla que no existeixi res més.
Hi ha una obra, que és la que destaca més, es podria dir que és la que dona nom a l'exposició, que consisteix en una medusa gegant formada per cables i cordes que gira constantment al ritme de la música. Ens atrapa i ens anima a seguir el seu compàs, per exemple a mi, em van venir ganes de ficar-me dintre i seguir el ritme de les cordes, i quan miraves cap a dalt era tan gegant que et senties molt petit, senties que no eres res. Segurament era un dels seus objectius, pot ser que Antolí volgués fer-nos veure que tot el que creiem no és més que una il·lusió i constants repeticions.
19/10/2021
"AFROFUTURISME" de Mercé Alsina (Roca Umbert - espai d'arts)
Exposició comissariada per Mercé Alsina
Aquesta exposició ens mostra un conjunt d'obres, que connecten amb l'idea del afrofuturisme ( = afro + futurisme) per tant podriem dir que ens mostres aquesta idea, reivindicació, sobre la cultura afro. Hi ha de tot, des de un video cronológic amb diferents cançons i balls d'aquesta cultura. Hi havia un arbre molt gran al mig de la sala format i/o decorat per bosses de plàstic
19/10/2021
"I'm Google" de Diana Kelberman (Santa Mònica)
Del 14 d'Octubre al 28 de Novembre ha estat exposada la col·leció de Kelberman, que consisteix en un seguit d'imatges tretes d'internet que segueixen un ordre significatiu. Aquesta obrà es tracta d'un muntatge encadenat, que imatge rere imatge agafa i perd sentit a la vegada amb la seguent i així fins arribar a una imatge completament diferent.